Signes de puntuació: serveixen per dotar la llengua escrita.
La coma [,]: Indica una pausa breu.
- Per separar els elements d'una enumeració o diverses paraules.
He anat al súper per comprar tomàquet, begudes, brou, magdalenes i galetes.
- Per marcar un incís en una oració.
Vindré a recollir el disc, aquell que et vaig deixar fa dies, i la motxilla.
- Per indicar que ometem alguna paraula.
Heu comprat xiclets i nosaltres, llaminadures.
- Per indicar que canvia l'ordre habitual de les paraules.
Corren molt, aquestes noies.
- Per separar les circumstàncies d'una acció.
Quan sàpigues què vols, parlem-ne.
- En una datació, per separar el lloc i la data.
Vilassar de Mar, 7 de desembre de 2014.
- Per separar el nom de la persona a qui ens adreçem:
Martí, acosta't un moment.
Alerta! No escrivim mai coma entre el subjecte i el verb de les oracions.MALAMENT: Els alumnes de la nostra classe, anirem a Ripoll.
BÉ: els alumnes de la nostra clase aniran a Ripoll.
El punt i coma [;]: Indica una pausa més llarga que la de la coma i més curta que la del punt.
- Per reflectir una relació de prximitat entre l'acció expressada en dues frases.
Al centre hi vénen molts alumnes durant el curs; a l'estiu quasi mai no hi ha ningú.
- En una enumeració en què apareguin comes, per fer algun incís hi posarem punt i coma per separar els elements d'e l'enumeració.
Vam passar per Camprodom, on vam comprar embotit; per Vilallonga, on vam visitar l'església; per Setcases, on vam comprar mel; i finalment vam parar a Llanars.
El punt [.]: Indica una pausa llarga en un text.
- Per separar frases, idees o conceptes.
La telefonia acabarà integrant-se al cos humà. Les bicicletes elèctriques s'imposen. Les coses canviaran molt en poc temps.ç
Alerta! Si una oració acaba amb un altre signe de puntuació (exclamació, interrogació o punts suspensius), no hi escribim punt.
MALAMENT: M'ha tocat la grossa?.
BÉ: M'ha tocat la grossa?
Els dos punts [:]: M'arquen l'inici d'una enumeració.
- Per marcar l'inici d'una explicació.
Hi ha diversos tipus de categories: variables i invariables.
- Per indicar que comença una citació.
Ala de Corb va dir: <<Pare, jo voldria estudiar.>>
Els punts suspensius [...]: Sempre són tres.
- Per indicar que una enumeració podria ser més llarga:
Han vingut de Sort, de Tremp, de Lleida, de Tortosa, de Ponts...
- Per indicar que una frase està inacabada:
Voldria que no hem deixessis amb la paraula a la...
Alerta! No escrivim punts suspensius després d'etc. L'abreviatura etc. ja expressa el mateix que els punts suspensius.
MALAMENT: Allà hi trobareu bledes, cols, pastanagues, enciams, etc...
BÉ: Allà hi trobareu bledes, cols, pastanagues, enciams...
Tampoc es fan servir si hem acabat una enumeració amb una i.
MALAMENT: Cal que per a l'excursió porteu l'esmorzar, el dinar, el berenar, una llibreta i un bolígraf...
BÉ: Cal que per a l'excursió porteu l'esmorzar, el dinar, el berenar, una llibreta i un bolígraf.
Si una frase acaba amb punts suspensius, no cal afegir-hi un punt final.
MALAMENT: Van ser-hi professors, alumnes, antics alumnes, pares, mares....
BÉ: Van ser-hi professors, alumnes, antics alumnes, pares, mares...
L'interrogant [?]: Indica una pregunta directa.
- És preferible posar el signe d'interrogació només al final de la pregunta. En casos excepcionals, sobretot si la frase és tan llarga que ocupa més d'una línia de text, l'interrogant es posa al començament i al final, sobretot per ajudar al lector a fer l'entonació adequada a temps.
¿Vols dir que no fóra millor que abans d'anar a l'escola passessis per casa a agafar la bossa d'esport i la motxilla amb el berenar?
- Encara que volguem donar mes intensitat a la pregunta, hem d'evitar escriure més d'un signe d'interrogació seguit.
MALAMENT: Heu tingut un accident?????
BÉ: Heu tingut un accident?
- Per aconseguir aquesta intensitat, podem combinar, sense repetir-los, el signe d'interrogació i el d'admiració.
Heu tingut un accident?! Heu tingut un accident!?
- El signe d'interrogació es fa servir en les preguntes directes. Quan l'estil és indirecte, no es posa signe d'interrogació.
Que he de fer?
No sé pas què he de fer.
L'admiració [!]: Es fa servir per expressar alegria, sorpresa, ensurt...
Visca!
Ostres, que bé!
- En general, pel que fa a la posició, seguim les mateixes normes del signe d'interrogació, però és molt més rar de trobar-lo al començament d'una frase, perquè les exclamacions no solen ser gaire llargues.
Que bèstia!
Ajusteu aquesta porta, si us plau!
- En una frase només hi pot haver un sol signe d'admiració. Cal evita, doncs, les repeticions per donar-hi intensitat.
MALAMENT: Quin fàstic!!!!!
- BÉ: Quin fàstic!
Cometes [altes "" o baixes <<>>]: Es fan servir per marcar el començament i el final de frases o paraules textuals d'algú altre, i també per destacar un mot amb una intenció especial (irònica, etc...).
La Joana va entrar i va dir <<Així no podem anar enlloc>>
No facis gens de cas de l'Andreu: és un "sapastre" amb totes les lletres
Parèntesis (): Indiquen un incís o una intercalació d'informació secundària dins una frase més àmplia. En la parla, el segment entre parèntesis se sol pronunciar en un to més baix.
Els germans de la Maria (en Pere i en Lluís) arribaran dissabte que ve.
- Sovint són intercanviables amb els guions i amb les comes.
El guió[-]
- Pot substituir el parèntesi quan es tracta d'incisos.
Els germans de la Maria - en Pere i en Lluís - arribaran dissabte que ve.
- Indica què diu cada persona en un diàleg.
- Això que et vaig dir és molt important.
- T'escolto
- Separa el diàleg del que diu el narrador.
- Cantarem fins que surtis de la finestra - fan els nois de la colla tot cridant davant de ca la Clara
