El nom o substantiu és la categoria gramatical amb significat propi que designa realitats, tant concretes com abstractes.
CLASSE DESCRIPCIÓ EXEMPLES
comuns: Designen qualsevol dels elements d’una mateixa classe. taula, gat, riu, dona, país
propis: Designen una realitat que els distingeix de la resta dels Llobregat, Anna, Rússia
de la seva espècie.
Els noms propis poden ser:
atropònims: Designen persones. Cecília, Francesc
topònims: Designen llocs. Sitges, Ebre
Els noms comuns poden ser:
concrets: Designen realitats o objectes que es poden percebre pels sentits. armari, flor, muntanya, botiga
abstractes: Designen realitats o objectes que no es poden percebre pels sentits.
alegria, tristor, dolor, llibertat,amor
comptabless: Designen elements que es poden comptar. bolígraf
no comptables: Designen elements que no es poden comptar. aigua
individuals: Designen un únic elements. abella
col·lectius: Designen un conjunt d'elements. eixam
animats: Designen éssers vius. gos
inanimats: Designen objectes sense vida. porta
La flexió del nom:
El nom és una categoria variable formada per un lexema i dos morfemes flexius: gènere i nombre.
EL GENERE:
Gènere natural: quan el nom designa una persona o un animal i, per tant, hi ha una diferenciació de sexe (mascle/femella): home/dona, lleó/lleona.
Gènere arbitrari: quan el nom designa coses i idees abstractes: cotxe,sol, lluna, planeta, alegria, por...
formació del gènere
- Per regla general, fem el femení afegint una -a al masculí.
- Quan afegim aquesta -a, es poden produir canvis ortogràfics.
- Els noms acabats en -e, -o, -u àtones, solen fer el femení canviant aquestes vocals per una -a
- Es pot formar el femení afegint les terminacions -na, -ina, -essa al masculí
- Alguns mots acabats en -or fan el femení en -riu, i els acabats en -òleg en -òloga
- De vegades fem servir una paraula completament diferent per anomenar cada gènere gendre jove
- Hi ha noms que prenen un significat o un altre segons el gènere. Els diferenciem pel gènere de l’article que els determina:
un editorial (article) → una editorial (empresa editora)
el nombre: singular/plural
- Afegint -s
- Afegint -es
- Afegint -ns
- Hi ha una sèrie de mots acabats en vocal tònica que no segueixen aquesta norma i fan el plural afegint una -s al singular:
Els noms de les lletres: la be → les bes. Els noms de les notes musicals: el mi → els mis.
Alguns noms acabats en a, e, i i o tònica:
sofà → sofàs; tarannà → tarannàs.
cafè → cafès; puré → purés.
bisturí → bisturís; esquí → esquís.
fricandó → fricandós; plató→ platós.
La majoria de noms acabats en u tònica:
bambú → bambús; xampú → xampús.
- Igual com passa amb el gènere, la variació de nombre pot produir canvis ortogràfics: -s → -ss nas → nassos
-ca → -ques tanca → tanques
-ja → -ges esponja → esponges
-ça → -ces traça → traces
-ga → -gues amiga → amigues
-gua → -gües llengua → llengüesos -qua → -qües pasqua → pasqües
