El nom

El nom o substantiu  és la categoria gramatical amb significat propi que designa realitats, tant concretes com abstractes.

CLASSE                                 DESCRIPCIÓ                                                EXEMPLES                

comuns:    Designen qualsevol dels elements d’una mateixa classe.   taula, gat, riu, dona, país

propis:      Designen una realitat que els distingeix de la resta dels    Llobregat, Anna, Rússia

               de la seva espècie.  

Els noms propis poden ser:

atropònims:  Designen persones.   Cecília, Francesc       
 topònims:     Designen llocs.        Sitges, Ebre

Els noms comuns poden ser: 

concrets: Designen realitats o objectes que es poden percebre pels sentits. armari, flor,                                                                                                                   muntanya, botiga

abstractes:  Designen realitats o objectes que no es poden percebre pels sentits.

                 alegria, tristor, dolor, llibertat,amor

                                                                

comptabless: Designen elements que es poden comptar.           bolígraf
no comptables: Designen elements que no es poden comptar.    aigua

individuals: Designen un únic elements.        abella
col·lectius: Designen un conjunt d'elements.  eixam

animats: Designen éssers vius. gos
inanimats: Designen objectes sense vida. porta


La flexió del nom: 
El nom és una categoria variable formada per un lexema i dos morfemes flexius: gènere i nombre.
EL GENERE:
Gènere natural: quan el nom designa una persona o un animal i, per tant, hi ha una diferenciació de sexe (mascle/femella): home/dona, lleó/lleona.        

Gènere arbitrari: quan el nom designa coses i idees abstractes: cotxe,sol, lluna, planeta, alegria, por...

formació del gènere

• Per regla general, fem el femení afegint una -a al masculí.
• Quan afegim aquesta -a, es poden produir canvis ortogràfics.
• Els noms acabats en -e, -o, -u àtones, solen fer el femení canviant aquestes vocals per una -a
• Es pot formar el femení afegint les terminacions -na, -ina, -essa al masculí
• Alguns mots acabats en -or fan el femení en -riu, i els acabats en -òleg en -òloga
• De vegades fem servir una paraula completament diferent per anomenar cada gènere gendre jove
• Hi ha noms que prenen un significat o un altre segons el gènere. Els diferenciem pel gènere de l’article que els determina:      
   un editorial (article) → una editorial (empresa editora)

el nombre: singular/plural

• Afegint -s
• Afegint -es
• Afegint -ns
• Hi ha una sèrie de mots acabats en vocal tònica que no segueixen aquesta norma i fan el plural afegint una -s al singular:  
  Els noms de les lletres: la be → les bes.                                                                     Els noms de les notes musicals: el mi → els mis.                              
  Alguns noms acabats en a, e, i i o tònica:          
  sofà → sofàs; tarannà → tarannàs.          
  cafè → cafès; puré → purés.          
  bisturí → bisturís; esquí → esquís.          
  fricandó → fricandós; plató→ platós.          
  La majoria de noms acabats en u tònica:              
   bambú → bambús; xampú → xampús.           
• Igual com passa amb el gènere, la variació de nombre pot produir canvis ortogràfics:       -s → -ss                nas → nassos                                  
  -ca → -ques           tanca → tanques                                
  -ja → -ges             esponja → esponges                                  
  -ça → -ces             traça → traces                                  
  -ga → -gues           amiga → amigues                    
  -gua → -gües         llengua → llengüesos                                   -qua → -qües         pasqua → pasqües