reüll aigües Suïssa terraqüi
En català la dièresi s’utilitza en dues situacions diferents:
- Quan cal pronunciar la u en els grups qüe, qüi, güe, güi. qüestió aqüífer aigüera pingüí És la situació de dièresi més fàcil; no presenta cap complicació, ni cal decidir entre diverses opcions, ni hi ha excepcions.
Els grups gua, guo, qua, quo, però, no en porten mai, de dièresi. - Quan cal desfer un diftong que conté una i o una u que no es poden accentuar.
La paraula veïna conté el diftong ei. L’hauríem de pronunciar en una sola síl·laba, vei-na però en realitat diem ve-i-na amb la i com a síllaba tònica i, per tant, sense formar diftong.
Si no hi poséssim cap signe, la paraula escrita ens portaria a llegir el diftong ei amb un sol cop de veu i no es correspondria amb la realitat de la parla.
Segons el que acabem d’explicar hi hauria moltes paraules que durien dièresi. Per tal de simplificar l’escriptura i l’ortografia s’ha acordat estal viar-la en alguns casos concrets: - En les paraules en què la i i la u duen accent gràfic.
Aquest fet fa que ens trobem de vegades que mots de la mateixa família s’escriguin de manera diferent:
- En els mots compostos amb els prefixos anti- , re- , co- , auto-, contra-... que darrere seu portin una i o una u:
antiinflamatori, reunió, coincidència, autoinducció, contraindicació - En els mots amb terminació llatina -us, -um:
Màrius, Pius, harmònium - d. En els mots acabats en els sufixos -isme, -ista:
egoisme, europeista - e. En l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + ir:
Infinitiu: agrair, posseir, conduir...
Gerundi: agraint, posseint, conduint...
Futur: agrairé, posseiré, conduiré...
Condicional: agrairia, posseiria, conduiria...
Però en canvi:
Pretèrit imperfet d’indicatiu: agraïa, posseïa, conduïa.
Participi: agraït, agraïda, agraïts, agraïdes; posseït, posseïda, posseïts, posseïdes; conduït, conduïda, conduïts, conduïdes...
