L’apòstrof (‘) és un signe ortogràfic que serveix per indicar que hem suprimit una lletra. Fixa’t en aquesta frase:
L’autor de l’auca és també l’escriptor dels contes.
Refem els mots apostrofats. La frase quedaria així:
El+autor de la+auca és també el+escriptor dels contes.
Nosaltres, però, no parlem pas així i per adequar l’escriptura a la parla el que fem és apostrofar. Si canviéssim els substantius per uns altres que no comencin per vocal, veuríem que no necessitem l’apòstrof:
El creador del còmic és també el guionista de la pel·lícula.
L’apostrofació d’aquest tipus (la dels pronoms febles la tractarem en cursos posteriors) s’aplica als articles el, la, en, na, i a la preposició de.
- Apostrofem l’article el quan la paraula que el segueix comença per vocal o per hac:
l’estiu l’home l’accident - Apostrofem l’article la quan la paraula que el segueix comença per vocal o per hac:
l’auca l’hòstia l’emoció
NO s’apostrofa quan la paraula següent comença per i, u, hi, hu que no siguin síl·laba tònica:
la universitat la humitat la intel·ligència
Però, en canvi:
l’Índia l’illa l’humus (totes tres són síl·labes tòniques)
S’exceptuen:
la una la ira
la hiena de ioga
la iaia el iogurt - Apostrofem la preposició de quan la paraula que la segueix comença per vocal o per hac:
signes d’unió unitat d’acció pantalons d’home - Els articles personals en i na, poc utilitzats actualment, s’apostrofen quan la paraula que el segueix comença per vocal o per hac:
n’Olívia n’Antoni n’Helena
