Distingim tres modes diferents: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.
- El mode indicatiu expressa accions que succeeixen realment. És el més utilitzat.
- El mode subjuntiu expressa accions que podrien succeir (hipòtesis, desitjos...). Acostuma a portar al davant la conjunció que. Les ordres negatives s’expressen en subjuntiu.
- El mode imperatiu s’utilitza per manar o demanar alguna cosa.
Indicatiu → accions reals → En Toby borda molt fort. Subjuntiu → accions possibles → M’agradaria que bordés molt fort, en Toby. Imperatiu → ordres afirmatives → Borda ben fort, Toby! Subjuntiu → ordres negatives → No bordis, Toby!
El mode imperatiu no té 1a persona del singular i només es pot fer servir en oracions afirmatives.
EL TEMPS: El temps és el moment en què es realitza l’acció que expressa el verb. Distingim entre present, passat i futur.
- El present expressa accions que tenen lloc en el moment que les enunciem.
- El passat expressa accions que ja han tingut lloc en el moment que les enunciem.
- El futur expressa accions que tindran lloc més endavant.
- El condicional expressa accions que podrien arribar a tenir lloc més endavant.
Present → ara → Pujo les escales.
Passat → abans → Pujava les escales.
Futur → després → Pujaré les escales.
Condicional → potser → Pujaria les escales.
El temps dels verbs dels exemples anteriors són formats per una sola paraula i els anomenem formes simples.
Però hi ha temps verbals formats per més d’una paraula:
Les formes compostes es formen amb el verb auxiliar haver més el participi del verb que es conjuga.
Les formes perifràstiques es construeixen amb el verb anar més l’infinitiu del verb que es conjuga.
Formes simples → un sol mot → Menjo cireres. Formes compostes → més d’un mot (haver + participi) → He menjat cireres. Formes perifràstiques → més d’un mot (anar + infinitiu) → Vaig menjar cireres.
L'ASPECTE: L’aspecte ens indica si l’acció que expressa el verb és una acció acabada o inacabada. Distingim entre aspecte perfectiu i aspecte imperfectiu.
- L’aspecte perfectiu expressa accions que ja han acabat en el moment que les enunciem.
- L’aspecte imperfectiu expressa accions que ja s’han iniciat en el moment que les enunciem però que encara no han acabat.
