LA FORMA: El verb és una categoria gramatical variable i ha de concordar sempre en nombre amb el subjecte de l’oració. És format per un lexema o arrel i un morfema o desinència.
- El lexema o arrel és el component del verb que n’aporta el significat i és invariable (excepte en alguns verbs irregulars).
Per identificar el lexema del verb, hem de convertir la forma verbal en infinitiu i separar-ne la terminació (-ar, -er, -re i -ir).
jugava → jugar. Lexema: jug-. - El morfema o desinència és el component del verb que, unit al lexema, permet conjugar les diferents formes verbals. Aquests morfemes verbals ens indiquen la persona, el nombre, el temps, el mode i l’aspecte als quals fa referència el verb com veurem més endavant.
Identifiquem aquests morfemes separant-los del lexema:
Comprem → comprar. Lexema: compr-; morfema: -em.
Com en totes les categories gramaticals, quan flexionem un verb es poden produir variacions ortogràfiques que cal tenir en compte.
Per exemple: c → qu: pesco → pesques
g → gu: jugo → jugues
j → g: menjo → menges
ç → c: convenço → convences
gu → gü: enaiguo → enaigües
qu → qü: obliquo → obliqües
LES CONJUGACIONS: Quan flexionem un verb amb els morfemes verbals diem que el conjuguem. Amb els verbs conjugats podem obtenir totes les formes necessàries per escriure i parlar, és a dir, per comunicar-nos.
Els verbs catalans es classifiquen en tres models de conjugació i sabem a quina conjugació pertanyen per la desinència de l’infinitiu:
1a conjugació acabats en -ar cantar
2a conjugació acabats en -er i en -re témer, perdre
3a conjugació acabats en -ir dormir, servir
Si ens fixem en els exemples anteriors, veurem que els infinitius són formats per un lexema i un morfema, com totes les altres formes verbals.
L’infinitiu, a més a més, és la forma que ens serveix per anomenar el verb:
plorava → verb plorar rebia → verb rebre sentíem → verb sentir
TIPUS DE VERBS: Hi ha diferents tipus de verbs. Des del punt de vista morfològic (de la forma):
- Verbs regulars: el lexema o arrel no varia en tota la conjugació. Segueixen un model.
La majoria de verbs de la 1a conjugació són regulars.
En la 3a conjugació trobem dos tipus de verbs regulars: els purs i els incoatius.
Els verbs purs afegeixen al lexema un morfema verbal, mentre que els verbs incoatius afegeixen l’increment -eix- entre el lexema i el morfema a la 1a, 2a i 3a persona del singular i a la 3a del plural en el present d’indicatiu i subjuntiu i en l’imperatiu. Pur → jo dorm-o
Incoatiu → jo serv-eix-o - Verbs irregulars: el lexema o arrel sí que varia al llarg de la conjugació. No segueixen cap model
La majoria de verbs de la 2a conjugació són irregulars.
En la taula següent podem veure una comparació entre un verb regular (segueix el model) i un d’irregular (no segueix el model) conjugats:
VERB REGULAR VERB IRREGULAR cantar anar
cant-o vaig
cant-es vas
cant-a va
cant-em an-em
cant-eu an-eu
cant-en van
Els verbs regulars segueixen exactament el model de la seva conjugació, sense tenir en compte les variacions ortogràfiques que es puguin produir. En canvi, els verbs irregulars presenten variacions respecte del model.
LA PERSONA I EL NOMRE: Com ja hem après, els morfemes verbals ens indiquen, entre altres informacions, la persona i el nombre. La persona assenyala quina persona gramatical fa l’acció. El nombre assenyala si aquesta acció la fa una o més persones gramaticals.
