Els elements que defineixen aquest subgènere narratiu són:
- Als protagonistes se’ls presenta un cas que han de resoldre. Les dades disponibles, al principi, són escasses i han de treballar molt per anar desxifrant-lo.
- El protagonista es caracteritza per ser observador, pacient i fer raonaments lògics, qualitats molt útils per resoldre el cas.
- En la narrativa policial, cal trobar qui és el responsable del crim i com l’ha dut a terme.
- En la narrativa de misteri, no sempre es tracta d’un crim, però la intenció continua sent saber qui ha participat en el fet misteriós i com ha passat.
- Les situacions desconegudes presentades encomanen una incertesa constant al lector.
- Els perfils dels personatges de la novel·la policial acostumen a ser persones relacionades amb els cossos de seguretat o investigadors, agents forenses i, evidentment, criminals.
- La terminologia o vocabulari forma part del món del crim.
- Els fets no sempre se’ns narren en l’ordre com han passat.
- L’acció normalment es desenvolupa en un espai urbà.
En aquest tipus de relats, normalment, hi ha un crim i la narració comença quan aquest crim ja ha passat. Els personatges encarregats de descobrir-lo van «viatjant» a través dels testimonis i les pistes cap al passat, cap a un temps previ a la mort per saber qui, com i per què s’ha comès el crim.
FET → REVISIONS DEL PASSAT → SOLUCIÓ
Després de veure els quatre subgèneres estudiats et deus haver adonat que, molts cops, els llibres i obres que estudiem barregen pinzellades dels uns i dels altres. Has de pensar que la literatura és creativitat i, a vegades, els creadors construeixen històries en què té sentit fer combinacions de característiques diferents. Fins i tot, algunes obres les podem catalogar atorgant-hi més d’una etiqueta. Per exemple: novel·la fantàstica i d’aventures.
