- les formes de l'article:
SINGULAR PLURAL
MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ
davant consonant: el la els les
davant vocal o h: l' l'/la els les
- En alguns contextos s'utilitza l'article personal davant de noms de persona:
MASCULÍ: el/l', en/n'
FEMENÍ: la/l', na/n'
- Quan els articles els i els coincideixen amb les preposicions a, de o per, es formen contraccions, es a dir, unim les dues paraules.
A+el= al
A+els= als
De+el= del
De+els= dels
per+el= pel
per+els=pels
ELS DEMOSTRATIUS: assenyalen la proximitat o la llunyania entre el parlant i el nom que determinen.
Les formes bàsiques dels demostratius són les següents:
SINGULAR PLURAL
MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ
proximitat: aquest aquesta aquests aquestes
llunyania: aquell aquella aquells aquelles
ELS POSSESSIUS: indiquen una relació de pertinença o de parentiu del nom que acompanyen respecte a una persona.
Es poden situar davant del nom precedits d'un article o darrere del nom, sense article.
Distingim entre possesius àtons i posessius tònics.
Es poden situar davant del nom precedits d'un article o darrere del nom, sense article.
Distingim entre possesius àtons i posessius tònics.
POSSESSIUS TÒNICS:
SINGULAR PLURAL
MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ
1ªpersona meu meva meus meves
un posseïdor 2ª persona teu teva teus teves
3ª persona seu seva seus seves
1ª persona nostre nostra nostres nostres
més d'un posseïdor 2ª persona vostre vostra vostres vostres
3ª persona seu seva seus seves
POSSESSIUS ATÒNS:
SINGULAR PLURAL
MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ
1ªpersona: mon ma mos mes
2ªpersona: ton ta tos tes
3ªpersona: son sa sos ses
En registes cultes trobem les formes del possessius llur i llurs. Són formes de 3ª persona de més d'un posseïdor i presenten la mateixa forma tant en masculí com en femení.
- Han vingut els nostres amics i llurs pares.
però: - Ha vingut el nostre amic i els seus pares.
ELS NUMERALS: indiquen una quantitat d'una manera molt precisa.
en distingim diferents tius:
- CARDINALS: indiquen una quantitat exacta.
zero, un, dos, tres, quatre, cinc, sis, deu, onze...
vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis...
noranta-vuit, noranta-nou, cent...
mil, dos mil, un milió, un bilió... - ORDINALS: indiquen ordre. presenten flexió de genere i nombre.
primer/primera, cinquè/cinquena, dotzè/dotzena, seixantè/seixantena...
primers/primeres, cinquens/cinquenes, dotzens/dotzenes, seixantens/seixantenes...
Fem abreviatures dels ordinals:
SINGULAR: afegim l'última lletra de la paraula de la xifra.
PLURAL: afegim les dues últimes lletres de la paraula a la xifra. - PARTITIUS: indiquen una part del total. Presenten flexió de gènere i coincideixen en moltes formes amb els ordinals.
mig/mitja, terç/tercera, quart/a, cinquè/ena, dècim/a, centèsim/a, mil·lesim/a... - MÚLTIPLES: indiquen la quantitat de vegades que es repeteix una cosa.
doble, triple, quàdruple, quíntuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, dècuple, cèntuple... - COL·LECTIUS: Són noms en singular que indiquen diverses quantitats. Coincideixen en algunes formes amb els ordinals femenins.
parell, dotzena, vintena, centenar...
ELS QUANTITATIUS: indiquen una quantitat d'una manera aproximada.
VARIABLES: molt, molta, molts, moltes.
poc, poca, pocs, poques.
quant, quanta, quants, quantes.
tant, tanta, tants, tantes.
bastant, bastanta, bastants, bastantes.
gaire, gaires.
INVARIABLES: força
massa
prou
gens
més
menys
ELS INDEFINITS: Determinen la quantitat d'una forma molt imprecisa.
VARIABLES: un, una, uns, unes.
algun, alguna, alguns, algunes.
tot, tota, tots, totes.
cert, certa, certs, certes.
mateix, mateixa, mateixos, mateixes.
altre, altra, altres, altres.
qualsevol, qualssevol.
tal, tals.
INVARIABLES: cada
cap
sengles
