Les normes d'accentuació

En la parla, no pronunciem totes les síl·labes d'una paraula amb la mateixa intensitat. Una sempre sona més fort, és la síl·laba tònica.

AGUDES: quan la síl·laba tònica es la darrera

par-dal   can-tó   tam-bé   vin-dran   Ra-mon

PLANES: quan la síl·laba tònica és la penúltima.

se-tem-bre   pè-sol   cal-ma   e-xa-men   ba-rí-ton

ESDRÚIXOLES: quan la síl·laba tònica és la antepenúltima.

là-mi-na    en-ci-clo-pè-di-a    càp-su-la 

LES REGLES D'ACCENTUACIÓ

• S'accentuen les paraules agudes que acaben en :

A       AS               ⟶ ciutadà, cabàs                       
E        ES      EN    ⟶ alè, cafès, entén

I         IS        IN    ⟶ arlequí, pedrís, Berlín 
O       OS               ⟶ carbó, repòs 
U        US              ⟶ algú, autobús

• S'accentuen les paraules  planes que no acaben en cap de les terminacions anteriors:

          dèbil            

          córrer             

          fàcil

• S'accentuen totes les paraules esdrúixoles:

          fàbrica            

          ètica            

          centímetre

• Les paraules  agudes acabades en diftong no s'accentuen:  jersei               
   canteu                
   teniu
  
• Les paraules planes si:cantàveu               
  parlaríeu
  
• No porten accent gràfic els mots monosíl·labs, excepte els que han de dur accent diacrític:
• Les paraules acabades en -ció:  habitació               
    acció               
    sensació 
                
  
• Les paraules acabades en -ència:
    ciència               
    prudència               
    potencia
  
• La primera i la segona persona del plural d'alguns verbs acabats en -íem, -íeu:
    havíem               
    sabíem               
    cordaríem