Serveixen per diferenciar, per distingir dos mots amb la mateixa grafia o amb pronúncia igusal o molt semblant.
Els mots monosíl·labs en general no s'accentuen.
tos pes mal cub
Però hi han alguns que sí que s'accentuen per diferenciar-se d'altres que s'escriuen igual:
- Més/mes (adverbi de quantitat/ període de 30 dies)
MÉS val que m'accentuïs si no vols quedar malament.
No hi ha cap mes de l'any que porti accent, ni la paraula mes. - Nét/net (fill del fill/ sense brutícia)
L'accent de nét és com el bastó de l'avi.
Està tan net que han netejat l'accent i tot.
- Dóna/dona (del verb donar/persona de sexe femení)
Dóna'm un accent que me l'emporto posat.
Dona gran sense bastonet, bona salut i cap ben dret. - Vénen/venen (del verb venir/del verb vendre)
L'accent de vénen no se'n va.
I si el venen, es queda sense
- Són/son (del verb ésser/ganes de dormir)
Són un pal d'accents, però jo en porto un i ben content.
Quan tens son, no pots dormir amb res al cap.
- Sòl/sol (terra/sense ningú; astre)
El sòl porta l'accent tocant a terra.
Tan sol, tan sol, que ni accent vol. El sol crema tant que cap accent se li pot acostar. - Pèl/pel (cabell/per+el)
Un pèl a l'entrepa, amb un accent va.
Per anar pel camí, no hem cal cap caputxí.
Ara han tret molts dels accents diàcritics i només han quedat catorze:
- Bé/béns (correcte, riquesa)
Be/bens (nom de lletra, xai) - Déu (divinitat) i de adéu.
Deu (del verb deure; nombre; font) - És (del verb ser)
Es (pronom) - Mà (extremitat)
Ma (possessiu) - Més (de quantitat)
Mes (les meves; part de l'any) - Món (univers)
Mon (equivalent a el meu) - Pèl/pèls (cabell)
Pel/pels (contracció de per+el i de per+els) - Què (interrogació)
Que (conjunció; relatiu àton) - Sé (del verb saber)
Se (pronom feble) - Sí (afirmació)
Si (condició; nota musical) - Són (del verb ser)
Son (ganes de dormir; els seu) - Té (del verb tenir)
Te (pronom feble; infusió; nom de la lletra) - Ús (utilització)
Us (pronom feble) - Vós (tractament de cortesia)
Vos (pronom feble)
